El desenvolupament de l’androgen-independència en el Càncer de Pròstata. Una estratègia “darwiniana” a nivell molecular. (Estat del art)

Apart from skin cancer, prostate cancer is the most common form of cancer in men and the second leading cause of cancer deaths in men in the United States. Initial treatment is usually prostatectomy or radiation to remove or destroy the cancerous cells that are still confined within the prostate capsule. However, many patients are not cured by this therapy and their cancer recurs, or they are diagnosed after the cancer has spread. Tumour growth is initially androgen dependent. Androgen ablation, the mainstay of therapy for progressive prostate cancer, causes regression of androgen-dependent tumours, as documented by the work of Huggins over 30 years ago. However, many men eventually fail this therapy and die of recurrent androgen-independent prostate cancer (AIPC). AIPC is a lethal form of prostate cancer that progresses and metastasizes. At present, there is no effective therapy for it. There are several pathways by which AIPC can develop. These pathways provide insights into the mechanism of androgen action and schemes by which cancer cells subvert normal growth control and escape attempts to treat the cancer. Understanding the pathways that lead to AIPC is the first step towards developing therapies for this lethal form of prostate cancer.A part de càncer de pell, càncer de pròstata és la forma més comuna de càncer en homes adults i la segona en moralitat càncer específica en homes als Estats Units. El tractament inicial és generalment prostatectomia o radiació per eliminar o destruir les cè- l·lules canceroses que encara estan confinades dins de la càpsula de la pròstata. Els càncers de pròstata i de pròstata en l’etapa primerenca depenen dels andrògens per el creixement i la supervivència i la teràpia d’ablació d’andrògens fa que remetin. L’ablació d’andrògens el pilar de la teràpia per càncer de pròstata progressiu, provoca la regressió dels tumors androgen-dependents tal i com es documenta pel treball de Huggins fa més de 30 anys. Els càncers que no es curen per la cirurgia eventualment es converteixen en andrògens independents, el que fa la teràpia anti-andrògena ineficaç. Però com sorgeix la independència d’andrògens? Preveiem que la comprensió de la vies metabòliques i moleculars proporcionen idees per entendre el mecanisme de acció dels andrògens i els esquemes mitjançant els quals les cèl·lules canceroses subverteixen control del creixement normal i la fuita cap a la no resposta hormonal i preparen el camí a teràpies eficaces per a aquests, en l’actualitat, intractables. Actualment coneixem alguns camins pels quals la AIPC pot desenvolupar-se. La comprensió de les vies que condueixen a AIPC és el primer pas cap al desenvolupament de teràpies eficaces per aquesta forma letal de càncer de pròstata